Quèquicom: El penis de baix a dalt
El programa mostra en exclusiva el procés d’erecció a través d’una càmera tèrmica i explica l’anatomia interna del penis que fa possible l’erecció. Quan aquesta falla, el sildenafil (Viagra) pot ser un remei contra la disfunció erèctil. La longitud del penis erecte pot anar de 10 a 18 cm. Quina és la mida normal en el nostre país?
I per què uns òrgans tant sensibles com els testicles pengen d’una bossa? Sabem que els espermatozoides neixen als testicles, però quina vida tenen? Un espermatozoide fa unes 50 micres, però haurà de cobrir una travessa que proporcionalment a la seva mida seria de 3.000 quilòmetres fins a l’òvul femení. Haurà de nedar en el líquid seminal. Per generar-lo intervenen diversos òrgans interns generalment desconeguts, un d’ells és la pròstata, que pot generar càncer i problemes de micció. Per cert, resoldrem també un gran enigma: com és que els homes “pixen fora de test”?
La funció urinària del penis
Els noms del penis són sobretot un joc infantil. Els nens es relacionen amb el seu penis des de ben petits i el primer que han d’aprendre és a saber com usar-lo per orinar drets. Però encertar dins la tassa té la seva dificultat. Per estimular-los a fer punteria es poden usar adhesius dins dels wàters que canvien de color amb l’orina.
Un estudi demostra que amb aquests adhesius s’anticipa la retirada del bolquer ja que els nens estan més motivats per orinar al wàter. A més, els esquitxos disminueixen un 80%. Però no fer cap esquitx és del tot impossible. Els homes “pixen fora de test” per raons anatòmiques com la distorsió del prepuci, i la situació subterminal de l’orifici de la uretra, però també per una raó física anomenada “inestabilitat de Rayleigh”, segons la qual un fluid quan cau deixa de ser continu i es trenca en una concatenació de gotes.
La circumcisió
El penis no només serveix per orinar, també té una funció sexual i reproductiva. Històricament se l’ha associat amb la fertilitat i se n’han fet un munt de representacions en diverses cultures. Els egipcis ja practicaven una intervenció anomenada “circumcisió” representada en un gravat de la tomba d’Ankhmahor, datat al voltant de l’any 2300 a. C. Actualment la circumcisió continua sent una pràctica habitual i forma part dels ritus religiosos, tant àrabs, com jueus. Al món es calcula que un 30% dels homes estan circumcidats. La intervenció consisteix a tallar i extreure la pell del prepuci per tal de deixar el gland al descobert. És especialment indicada en casos de fimosi, és a dir, quan hi ha una estretor de la pell. En condicions normals, el prepuci serveix per protegir el gland, que és molt sensible i té forma d’ogiva, com l’arc ogival del gòtic per penetrar millor el conducte femení durant el coit.
La pròstata
La pròstata és una glàndula localitzada a la sortida de la bufeta urinària, de la mida d’una nou. És poc coneguda, però l’hauríem d’escoltar més, ja que amb ella s’inverteix el refrany: “poc soroll i moltes nous”. La pròstata es pot infectar i generar prostatitis, créixer desmesuradament, o desenvolupar càncer. Segons Josep Ramon Germà, cap del Servei d’Oncologia Mèdica de l’ICO “Totes aquestes alteracions de la pròstata tenen moltíssima relació amb l’edat i, per tant, si nosaltres arribéssim als cent anys la immensa majoria de nosaltres tindria segurament hipertròfia de pròstata i molts tindríem càncer de pròstata, perquè són malalties que estan relacionades amb l’envelliment dels teixits”.
El càncer de pròstata és el segon amb més incidència entre els homes després del de pulmó. Tant la hipertròfia com el càncer donen els mateixos símptomes i solen aparèixer a partir dels 50 o 60 anys. Quan els teixits de la pròstata creixen, comprimeixen la uretra i dificulten l’acció d’orinar. El raig de l’orina perd pressió i es fa més prim. Amb diferents proves es diagnostica el tipus de malaltia. El càncer té una alta taxa de curació. Segons el cas es pot tractar per cirurgia i extreure la pròstata, per mitjà de radioteràpia, o de tractament hormonal.
Genitals en humans i simis
Si ens comparem amb els nostres parents més pròxims, els grans simis, veurem que hi mantenim notables diferències. El goril•la i l’orangutan tenen, en relació amb la seva mida, uns genitals molt petits, el ximpanzé destaca per la mida dels testicles cosa que indicaria molta activitat sexual, i els homes destaquem per la longitud del penis. Aquesta excepcional podria estar relacionada amb una funció de lluïment, com les melenes del lleó o la cua del paó. La durada del coit també varia. En el goril•la és d’aproximadament un minut, en l’orangutan és de 15 minuts, en el ximpanzé és d’entre 7 i 10 segons i en els humans és d’entre 10 i 20 minuts.
Els espermatozoides: com són?
Els espermatozoides són força petits (fan unes 50 micres, 20 posats en fila farien un mil•límetre), però són uns grans nedadors: proporcionalment a la seva mida, els espera una travessa de 3.000 quilòmetres fins al seu objectiu, l’òvul femení. Per fer possible aquesta gesta no n’hi ha prou amb el penis i els testicles, l’aparell reproductor masculí és molt més complex.
La vida dels espermatozoides comença als tubs seminífers que hi ha als testicles. Són molt prims, molt més prims que un cabell, però la llargària és d’uns 80 centímetres. A cada testicle n’hi ha uns mil. Dins d’aquests tubs hi ha una activitat frenètica de divisió cel•lular, ja que cal tenir en compte que una ejaculació pot contenir de 50 fins a 600 milions d’espermatozoides.
Al testicle hi trobem l’epidídim, de 6 metres de llarg, que és el veritable magatzem d’espermatozoides. També s’encarrega d’anar reabsorbint els espermatozoides vells, ja que un espermatozoide amb 15 dies ja és vell. Està replegat com una troca i adossat a la part posterior del testicle. Els homes tenen dos testicles, cadascun amb el seu epidídim, en una bossa que es diu escrot. Aquesta bossa no es troba, per exemple, a l’abdomen, i el motiu és que només es creen a 30 graus i dins del cos hi fa massa calor (la temperatura és d’uns 37º), així que l’escrot també serveix per mantenir els testicles a la temperatura ideal. Si fa fred la bossa es recull per buscar l’escalfor del cos, i si fa calor es dilata per allunyar-se’n.
De l’excitació sexual a l’ejaculació
Quan comença l’excitació sexual, els conductes deferents arrosseguen els espermatozoides cap amunt. Les vesícules seminals aporten nutrients i excitants. Entre altres coses, aquí es fabrica prostaglandina, una hormona estimulant i que afavorirà la contracció de l’úter de la dona per fer pujar l’esperma cap a l’òvul. La pròstata, una glàndula de la mida d’una nou, també participa en el procés d’aportació de nutrients, enzims, antiàcids i antioxidants.
Just a sobre seu hi ha la bufeta urinària. La uretra, el conducte de l’orina, és compartit a partir d’aquest punt i per això la pròstata fa de vàlvula: bloqueja l’orina si ha de passar el semen. Ja des del primer moment d’excitació, apareix un lubricant transparent que facilitarà les relacions sexuals. Es genera a les glàndules de Cowper. Aquest lubricant anul•la químicament qualsevol resta d’orina i quan arriba a la dona neutralitza l’acidesa dels fluids vaginals. Arribats a aquest punt, ja està tot preparat per a l’ejaculació. Quan té lloc l’orgasme, es provoquen un seguit de contraccions i els espermatozoides surten disparats en onades successives cap al coll de la matriu femenina; un cop allà comencen a nedar a tres mil•límetres per minut. Dels milions d’espermatozoides només guanyarà un (i si són bessons, dos).
El mecanisme d’erecció
Tot i que moltes parts del cos humà estiguin fetes per contraure’s (cor, budells, músculs,…), en el cas del penis és diferent, ja que aquest s’estira. El penis té tres cavitats que tenen la capacitat d’inflar-se; a dins, hi ha tota una sèrie de petites cel•les interconnectades i molt irrigades de sang. Quan hi ha excitació, la sang flueix cap al seu interior i infla aquestes “multibosses”. Precisament en inflar-se, es pressionen les venes, la sang no pot retornar i es manté l’erecció; així el penis creix, però per aconseguir rigidesa és determinant el teixit musculós que envolta aquestes cavitats. Quan acaba l’excitació tot es relaxa, la vena queda alliberada, la sang surt de les cavitats i el penis es desinfla.
Aquest mecanisme és molt complex i com assenyala Josep M. Pomarol, de l’Institut d’Andrologia i Medicina Sexual (Iandroms), pot fallar per diverses causes: psicològiques, neurològiques, hormonals, o circulatòries. El principal tractament per a la disfunció erèctil és un fàrmac conegut amb el nom comercial de Viagra tot i que hi ha altres marques com Cialis, Levitra o, fins i tot, el producte genèric. Des de l’any 1998 se n’han venut centenars de milions d’unitats arreu del món, i juntament amb la píndola anticonceptiva ha revolucionat l’àmbit de la sexualitat humana. El principi actiu és una molècula anomenada citrat de sildenafil que actua com a vasodilatador de les artèries i els cossos cavernosos del penis i, per tant, incrementa l’entrada de sang i causa l’erecció.
El penis a la geografia i al llenguatge
La geografia catalana és plena de Cavalls Bernats. En realitat el terme “cavall” procedeix originalment del terme “carall”, que designa el penis, però que sonava massa obscè a les orelles puritanes de la societat medieval. D’altra banda, el terme “bernat”, podria significar originalment “aïllat”, “armat”, és a dir, trempat, tot i que hi ha qui diu que ve de “baranat”, envoltat d’una barana de penya-segats. Sigui com sigui, els cavalls bernats, els caralls i carallots donen nom a desenes de roques fàl•liques repartides per tot el territori de parla catalana. Com a fil conductor del programa, el reporter Pere Renom escala el Cavall Bernat més emblemàtic de Catalunya, el de Montserrat, una agulla de 1.111 m d’altitud.
Però el penis no és només un topònim, ocupa un lloc destacat en el llenguatge, és segurament el terme amb més sinònims. Pere Renom i Georgina Pujol participen en un “Gran dictat” especial en què han arriben gairebé a 60 termes diferents.
